La fabricació de productes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ja no té una estructura integrada, sinó que s’ha convertit en un sistema de producció basat en l’externalització i l’especialització mitjançant xarxes complexes en què intervenen grans marques que pràcticament no disposen de plantes de fabricació pròpies. En canvi, aquestes marques subcontracten la producció a altres empreses i a petits i mitjans proveïdors de components ubicats a països que ofereixen mà d’obra barata.
En paral·lel al creixement del sector de les TIC i a l’augment de l’externalització de la producció a països amb baixos costos salarials, sindicats i organitzacions no governamentals han fet un seguiment de la situació dels drets humans i laborals del sector. Molts estudis de recerca han provocat que la societat centrés l’atenció en les greus vulneracions laborals.